Vistas de página en total

lunes, 6 de noviembre de 2017

Noviembre2017/Miscelánea. BAJO EL CIELO DE SEPHARAD.

*
LA PELL DE BRAU

II
“Ets estesa pell de brau,

vella Sepharad.

El sol no pot assecar,

pell de brau,

la sang que tots hem vessat,

la que vessarem demà,

pell de brau.

Si esguardo damunt la mar,

si em perdo lluny en el cant,

si m’endinso somni enllà,

sempre que goso mirar

el meu cor i el seu esglai,

veig l’estesa pell de brau,

vella Sepharad.”

[Salvador Espriu]

*
II
Eres ancha piel de toro,
vieja Sepharad.
El sol no puede secar,
piel de toro,
la sangre vertida ya,
la que aún nos manchará,
piel de toro.
Si contemplo el vago mar,
si me pierdo en un cantar,
si me adentro sueño allá,
siempre que arriesgo mirar
en mi alma y su verdad,
veo la ancha piel de toro,
vieja Sepharad.
*